Aquesta ruta, que fem anualment és una de les més esperades per els participants durant tot l'any. L'objectiu inicial era fer una ruta de Sant Feliu de Guíxols a Colera, íntegrament per mar a bord dels nostres Kayaks. Seguidament, una mica de quadern de bitàcora d'aquests dies.
Dia 17 de Setembre:
Ha arribat el gran dia que tots hem estat esperant durant tot l'estiu, la primera setmana que tenim per gaudir íntegrament del kayak, de la natura, de la mar, de l'amistat i de l'humor. Hem establert les nou del matí com a hora límit en què tots els participants ens trobarem a la platja del Kayak Center Guíxols, cadascú amb el seu kayak preparat, carregat i llest per la sortida. A les vuit del matí...
, no obstant, ja teniem tots els kayaks llestos i els ànims preparats per aquesta sortida tant esperada. La platja semblava un camp base, tots els equips llestos, i nosaltres amb un somriure d'aspectació, les ganes de sortir i palejar eren exagerades.
, no obstant, ja teniem tots els kayaks llestos i els ànims preparats per aquesta sortida tant esperada. La platja semblava un camp base, tots els equips llestos, i nosaltres amb un somriure d'aspectació, les ganes de sortir i palejar eren exagerades.
El dia era bastant bo, cel cobert i amenaçant de pluja, el vent no semblava amenaçar a primera hora del matí.
D'una tirada arribem a La Fosca, després de passar les costes de Platja d'Aro, Sant Antoni i Palamós, que tant llargues s'ens van fer...
El vent semblava pujar de component nord.
Amb l'estomac ple i també plens d'energia, vam salpar de nou, sense fer massa soroll, amb rumb nord.
Al voltant de les 1830, vam escollir La Pedrosa, entre Llafranc i Tamariu per passar la nit. Ens va captivar l'atmosfera d'aquell entorn fantàstic, els còdols dominaven la platja, però era fàcil trobar tres forats per les tendes. Aviat vam transformar aquell indret en el nostre petit campament. Hem recorregut 32km.
Dia 18 de Setembre:
El matí es va presentar igualment ennuvolat, a les 0730 a l'aigua, vam dir, i com un rellotge estavem tots apunt. El vent havia pujat, mantenint la component nord contra tots els pronòstics de les publicacions meteorològiques, tot començava a indicar que no podriem avançar tantes milles com el dia anterior, i així va ser. El vent feia de difícil franqueig la vessant nord. Vam fer parada tècnica per esmorzar a Aigua Blava, tot molt tranquil, tot just despertaven els habitants d'aquell indret que l'estiu fa dies que ha oblidat. Aigua Blava va deixar en alguns certes ganes de passar-hi una bona temporada d'exili mediterrani.
Vam valorar la situació i veure com evolucionava el temps. Finalment vam decidir continuar, i ho vam fer fins a Sa Tuna, on arribarem a les 1400, bona hora per dinar. El vent ens frenava amb gran mesura i la nostra velocitat s'havia vist molt afectada.
A Sa Tuna vam dinar, comprovar partes meteorològics, observar el vent i de nou vam prendre el vol, sense presses, degustant cada instant en cada indret, palpant-ne l'essència, sentint-ne tots els encants... i a l'aigua.
Havia baixat considerablement la temperatura, ens vam equipar bé...
Continuem fins a Sa Riera, bastant cansats de mar creuada i vent...parem de nou per secar-nos, pensar i per buscar algún lloc on donar per acabada la singladura del nostre segon dia.
Vam escollir Illa Roja, pròxima de Sa Riera, per fer nit, un lloc tranquil i no molt allunyat de la civilització.
Poc entrada la nit va començar a ploure i no va parar fins l'endemà a mig matí.
Dia 19 de Setembre
Com cargols recuits a la tenda, veiem com a l'horitzó, el Cap de Creus estava solejat, però la mar molt picada no ens hagués deixat creuar el golf de Pals, així que al final vam desmuntar i ens vam aventurar a sortir de nou a la mar entre onada i onada i tornar a Sa Riera. Vam desembarcar, dinar una bona paella variada i vam prendre la decisió de creuar per terra fins a Cala Jòncols i continuar la nostra expedició des d'allà, ja que durant el dia no podriem navegar pel mal temps.
Dos de nosaltres vam anar a Sant Feliu a buscar la furgoneta, exhaustos i sense ganes de tornar a "tocar de peus a terra", a bord d'un taxi pilotat per una dona molt xerraire, que anava interrompent amb irritant encert el son al que no podiem evitar rendir-nos. Sense deturar-nos cap minut innecessari vam tornar a Sa Riera per carregar les nostres montures i posar rumb nord. A Jòncols s'ens va fer impossible trobar lloc per aparcar, així que vam retrocedir fins a Cala Pelosa, on vam plantar campament i vam fer nit. El nostre amic Quim ens va haver de deixar per temes personals durant el retorn a Sa Riera del matí, i després de 7 hores de navegació rumb SW tornava a ser a casa.
 |
| Acampats a Cala Pelosa |
Al matí següent, ens vam despertar amb un sol radiant! La tramuntana seguia, tendint cap a gregal, amb força 3/4, vam baixar els kayaks de la furgoneta i els vam equipar. Aquest dia es va unir al nostre grup en Carles!
Dia 21 de Setembre
Efectivament, el vent havia rolat a SW durant la nit i el cel estava cobert una vegada més, feia fred i la mar seguia creuada, però un cop llestos, de nou a mar.
El dia era radiant i les aigües estaven espectacularment turqueses al Cap de Creus, un indret que sempre ens fascina per la seva bellesa salvatge. Vam continuar rumb SE i per creuar fins a Cadaqués però novament la intensitat del vent feia molt costosa la creuada de Punta Prima. La previsió indicava garbí (SW) durant la tarda, així que després de explorar bé la zona i visitar alguna de les precioses cales de la paret S del Cap de Creus, vam tornar a Cala Pelosa per dinar i moure'ns per terra altra vegada fins a Port Lligat.
Un cop a port lligat, a mitja tarda, no vam perdre ni un minut en despenjar els kayaks de la furgoneta i equipar-los de nou. En pocs minuts estavem llestos per navegar de nou!
Vam escollir Cala Colip, tot passat el Cap de Creus, un indret fantàstic. Vam muntar les tendes en la cala pedragosa i vam preparar un lloc neutral i equidistant per sopar tot allò que arreplegavem dins les forçades bosses estanques i primer uns i després els altres ens vam retirar a les nostres acollidores tendes. La nit fou moguda, primerament per la falta de son, ja que ens posavem a dormir a quarts de deu i en segon lloc per misteriosos sorolls nocturns que treien a la majoria les ganes de sortir a prendre la fresca. L'endemà al matí, compartint durant l'esmorzar les experiències dels sorolls nocturns i rient-nos de les nostres pors, vam trobar a faltar una de les bosses estanques on portavem el menjar, i poc a poc i seguint algunes restes de deixalles que teòricament eren dins la bossa, vam trobar-la destrossada i esgarrapada més amunt del camí que portava a la cala, buida i rebregada. Les teories llavors es van estendre, mai tindrem clar si va ser una guineu, un petit senglar o algun ésser autòcton.
Efectivament, el vent havia rolat a SW durant la nit i el cel estava cobert una vegada més, feia fred i la mar seguia creuada, però un cop llestos, de nou a mar.
Després de gaudir enormement de la paret nord del Cap de Creus, un dels indrets més bunics del planeta i jugar amb les ones, amb les roques i els passos estrets, vam fer parada a l'entrada del Golfet, al refugi dels pescadors per poder esmorzar com cal.
Amb l'estomac ple i ben decidits, salpem de nou, resseguint l'escarpada costa fins arribar a Port de la Selva, on després d'un últim tram a contravent vam trobar el final d'aquesta expedició.
Gràcies a tots!
No hay comentarios:
Publicar un comentario